Juan Carlos I y Pujol: "todo el mundo lo sabía"
 
 
Juan Carlos I y Pujol: "todo el mundo lo sabía"
Joan Solé

Mira, es exactamente lo mismo que pasó en Cataluña el verano de 2014 cuando el presidente Jordi Pujol confesó que había escondido durante años en Andorra una "herencia" de su padre: todo el mundo lo sabía. Y cuando digo todo el mundo es todo el mundo, el quiosquero, el comercial de Endesa que te llama a las once de la mañana y la gran mayoría de los periodistas del país, catalanes y españoles.

Juan Carlos I era corrupto, también un adicto a la infidelidad y al sexo, pero sobre todo un corrupto. Comisión por aquí, transferencia por allí. Vaya, la
misma estampa del régimen del 78 que hoy protege el gobierno más progresista de la historia.

Con todos los respetos hacia todos los que ya lo sabían:
podeu agafar la medalla que us intenteu posar en primetime i guardar-la? El cinismo con el que lo expliquan, con una falsa superioridad, que esto era conocido entre muchos espacios del poder político y periodístico no es motivo de elogio.

En 2015 entrevisté al ex director de La Vanguardia, Lluís Foix. Días antes el periodista admitía en público que el diario publicaba entrevistas de Jordi Pujol que escribía él mismo -las preguntas y las respuestas-. Era el momento en que "todo el mundo lo sabía" se repartía por todas partes: "No publicar información de los Pujol por miedo o cobardía, el director de un periódico no es el dueño".

El periodismo del "todo el mundo lo sabía" es cómplice de estas malas praxis. Un poco de humildad y menos prepotencia. Nada hace pensar que ahora no se va a perpetuar este comportamiento.
 
Texto original en catalán:
Mira, és exactament el mateix que va passar a Catalunya l’estiu del 2014 quan el president Jordi Pujol va confessar que havia amagat durant anys a Andorra una “deixa” del seu pare: tothom ho sabia. I quan dic tothom és tothom, el quiosquer, el comercial d’Endesa que et truca a les onze del matí i la gran majoria dels periodistes del país, català i espanyol.

Juan Carlos I era corrupte, també un addicte a la infidelitat i el sexe, però sobretot un corrupte. Comissió per aquí, transferència per allà. Vaja, l’estampa del règim del 78 que avui protegeix el govern més progressista de la història.

Amb tots els respectes cap a tots els qui ja ho sabien: podeu agafar la medalla que us intenteu posar en primetime i guardar-la? El cinisme amb el qual expliqueu, amb una falsa superioritat, que això era conegut entre molts espais del poder polític i periodístic no és motiu d’elogi.

L’any 2015 vaig entrevistar l’exdirector de La Vanguardia, Lluís Foix. Dies abans el periodista admetia en públic que el diari publicava entrevistes de Jordi Pujol que escrivia ell mateix -les preguntes i les respostes-. Era el moment on la medalla del “tothom ho sabia” es repartia per tot arreu: “No vaig publicar informació dels Pujol per por o covardia, el director d’un diari no n’és l’amo”.

El periodisme del “tothom ho sabia” és còmplice d’aquestes males praxis. Una mica d’humitat i menys prepotència. Res fa pensar que ara no perpetueu aquest comportament.
 

Fuente →  revistamirall.com

banner distribuidora