25-J. Mesa de Catalunya: concentración y más cartas
Nosotros te pedimos que sigas el ejemplo del bisabuelo y abandones tu carrera de rey, seguro que seguirás viviendo como tal, con el apodo de "preparao" ...
Nosaltres
et demanem que segueixis l’exemple del besavi i abandonis la teva
carrera de rei, de ben segur que seguiràs vivint com a tal, amb el
sobrenom de “preparao”…
Concentración: 25 JULIOL, PLAÇA SANT JAUME, 12:00 HORES
Este
mes de julio nos seguimos pidiendo cartas por los represaliados del
franquismo y la transición, una iniciativa que puso en marcha la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes en el mes de junio (1).
Las
cartas que se escriben son una voz que d forma coral reclaman Justicia,
Verdad y Reparación a este estado heredero del imperio español de la
impunidad, violador de los Derechos Humanos. Un estado que ha amparado a
los verdugos fascistas y ha negado la justicia a nuestras víctimas.
Algunas de estas cartas las leerán en la plaza de Sant Jaume de
Barcelona este sábado 25 de julio, en la plaza que esperamos pronto
recupere su nombre republicano.
El día 25 es el Día da Patria
Galega, una patria donde se habla una lengua distinta del castellano, no
bien recibida en el Senado. Y el día 25 también hay quien celebra el
día del patrón del Reino de España, que durante siglos, al grito de
¡Santiago y cierra España! ha sido una fecha de exaltación de la
Reconquista. Así que para felicitar esta fecha tal como se merece el
Borbón, que este me de julio se ha paseado por Catalunya, le dedican
esta carta…
Carta oberta a Felipe:
Estem
al juliol i mentre les víctimes del cop d’estat feixista del 17 de
juliol del 1936 continuen desemparades al teu regne, tu, cap de l’estat
del lligat i ben lligat, estàs de gira per la teva Espanya, intentant
rentar la imatge esquitxada de corrupció de la Casa Reial. Una casa que
paguem totes i tots. La institució que representes, però que no ens
representa a nosaltres, és una pesada hipoteca a un elevat interès, que
per a la teva informació paguem forçats. L’1 de juliol vas estar a la
frontera portuguesa, un estat que va ratificar la seva independència el
1640 i que ara és una bella república, altres no van tenir tanta sort.
Allà vas haver d’escoltar el clàssic càntic: ¡España mañana será
republicana! silenciat pels grans mitjans de comunicació, que com a bons
007 estan al servei de sa majestat. Abans havies estat vora al mar a
Mallorca sense mascareta. També a les 3000 viviendas de Sevilla amb
mascareta i amb cotxe blindat nou, que també t’hem pagat nosaltres,
550.000 euros. A Mallorca vas saludar turistes alemanys i a Sevilla et
van netejar l’escenari de la teva actuació ocultant la realitat del
barri i multant a qui va assenyalar que el rei anava nu. No tots els
teus súbdits són iguals, no? I com dirien els teus fidels cortesans les
teves despeses són pecata minuta, entre totes i tots, uns euros sense
importància. Tampoc una gota d’aigua no és res, però una darrere de
l’altra és una tortura psicològica que pot provocar la mort per aturada
cardíaca.
Juliol és un més de contrasts, aquí el feixisme es va
obrir pas a sang i foc i ens va castigar 40 anys després amb el retorn
de la teva dinastia, tan amant del lema “una, grande y libre” com ho era
el dictador. A la veïna república francesa el 14 de juliol es celebra
el seu dia nacional, una data que coincideix amb la presa de la Bastilla
el 1789 per part d’un poble, que s’aixecava contra la tirania
monàrquica borbònica, que els matava de fam aliena al seu patiment. Als
Borbons sempre us ha agradat la bona vida. Seria el tret de sortida a
una República que naixerà sota el signe de la guillotina per acabar amb
l’Antic Règim. Aquí el juliol de 1826 la Junta de fe de València
condemnava i executava a la forca al mestre català Caietà Ripoll per
ateu i el juliol de 1936 el nacionalcatolicisme va començar la seva
embogida orgia de sang.
L’abril de 1931 el teu besavi va adoptar
la sàvia decisió de marxar a l’exili italià, assumint la derrota de la
corona a les urnes. No va haver-hi revolució, ni a l’estil francès, ni
al bolxevic, i la teva família va poder continuar procreant alegrament.
Llavors, una república d’esperances va saludar a una Espanya famolenca,
analfabeta, explotada i empobrida, que la teva decadent ascendència, la
corrupció i el caciquisme va trepitjar durant segles. Però Alfons va
sentir nostàlgia del seu tro i va fer donacions als feixistes italians i
a l’Espanya franquista amb l’anhel de tornar. El seu fill Juan, el teu
avi, va voler formar part de l’exèrcit feixista espanyol sense sort,
somiant més tard des d’Estoril també en tornar. I el seu nét, ton pare,
va jurar els principis del Movimiento, li va robar la corona al teu avi i
va tenir un accident fratricida, però et va atorgar, encara que a
contracor i mitjançant la seva abdicació, el títol de rei que Franco li
va regalar pels serveis prestats. Per això la teva casa reial no és
equiparable a altres monarquies, que amb menys o més dubtes, es van
posicionar contra el feixisme. I per això, va ser molt cínic que al
Jardí de la Nueve retessis homenatge als antifeixistes espanyols,
antimonàrquics, que van lluitar contra el nazisme. I que no ho van fer
perquè 70 anys després, un Borbó, que no ha condemnat el franquisme, ni
els seus crims, es fes la foto sobre el seu sacrifici. De fet, tampoc és
tan estrany, tenint en compte que el teu pare va dir a Toulouse que era
un rei republicà, oxímoron borbònic, ell, que també va dir que davant
de la seva reial persona no es podia criticar al genocida Franco.
Nosaltres
et demanem que segueixis l’exemple del besavi i abandonis la teva
carrera de rei, de ben segur que seguiràs vivint com a tal, amb el
sobrenom de “preparao”, no tindràs problemes per a trobar una bona
col·locació de relacions públiques o de comissionista, i les portes
giratòries marca espanya s’obriran de bat a bat per rebre al nou ciutadà
Felipe. I sempre tindràs el matalàs de la fosca fortuna familiar, ja
que totes i tots sabem que el paperet de renúncia d’herència que vas
signar és paper mullat.
Ja entenem que com a bon Borbó ets molt
superb i poc empàtic, recordem el 3 d’octubre. I encara que saps que la
corona s’enfonsa gràcies als bruts negocis de Juan Carlos d’Aràbia, ton
pare, t’agafes a la cadira reial i fas qualsevol cosa, fins i tot el
ridícul en el teu tour, per salvar els mobles que el teu pare va llençar
a la pira. I d’això potser no et salvarà ni la soldadesca de la
vassalla transició, ni la cuina del CIS, que ja no pregunta per tu per
estalviar-te patiments, ni les misses a l’Almudena per les víctimes del
coronavirus, víctimes que professaven diferents religions, fins i tot
atees i ateus, però ja sabem que ets molt nacional i molt catòlic.
Esperem
que no et molesti rebre aquesta carta en català, es veu que la teva
filla Leonor t’aclarirà qualsevol dubte, ja que les seves classes de
llengües “indígenes”, entre altres aprenentatges que també li paguem
sense voler, li van molt bé. Esperem que en tregui molt bon profit
perquè vet aquí un gos, vet aquí un gat viure-hi del conte aviat s’haurà
acabat.
I no ens volem acomiadar sense desitjar-te que tinguis
una rebuda a la teva alçada el 17 de juliol a Catalunya i felicitar-te
per escollir aquesta data, que ens recorda la valenta lluita de les
antifeixistes contra els colpistes assassins i ens reafirmen en les
nostres exigències de veritat, justícia i reparació per a totes aquelles
que no en tenien rei i mai es van agenollar.
Visca les Repúbliques!
Fuente → loquesomos.org
No hay comentarios
Publicar un comentario